Aniceto Ramírez Vilches (Badalona) 1 de març de 2010
La Formació Professional que s’imparteix en el sistema educatiu actual, te una gran importància pel desenvolupament del teixit econòmic del País, ja que permetria una correcte incorporació dels joves al món laboral, que no tan sols serviria per que aquests aconsegueixin un lloc de feina digne, si no al mateix temps per potenciar el creixement de les nostres empreses. Tradicionalment les diferents administracions educatives, al igual que molts experts en educació han donat poca o gens d’importància a l’extensió de la Formació Professional, ja no com alternativa a la tradicional del Batxiller i la Universitat, si no, com la principal forma de capacitar a les persones per l’exercici qualificat de les diferents professions.
A l’actualitat la Universitat no presenta un grau d’inserció laboral tan elevat com la Formació Professional de Grau Superior, no obstant, ens podrien preguntar perquè encara és molt més gran el nombre d’estudiants universitaris que el de Formació Professional en el nostre país?, fins i tot quan ja és coneix que el pas de Grau Superior a la Universitat, és fa sense selectivitat i amb pràcticament una quarta part dels crèdits de la carrera convalidats, i el més important amb feina. Perquè?
Existeixen nombroses respostes a aquestes preguntes:
a) Poc interès per part dels poders públics, lligats a sistemes educatius tradicionals.
b) Falses expectatives de les famílies que evidentment intentant trobar el millor per els seus fills i segueixen mantenint pautes educatives pròpies dels anys 70, sense tenir present l’opció de la Formació Professional. Les famílies espanyoles segueixen considerant que el batxillerat és una millor opció, inclòs des de una perspectiva d’incorporació al món laboral.
c) Si bé les famílies actuals tenen un ampli coneixement de les etapes educatives, d’Infantil, Primària i Secundaria Obligatòria, inclòs amb un important grau d’implicació sobre tot en l’etapa inicial, demostren un gran desconeixement de la formació post obligatòria actual.
d) Les dificultats que és deriven d’un canvi dràstic en el sistema educatiu post obligatori, adreçat a la potenciació de la Formació Professional, donaria lloc a una problemàtica laboral a la que s’enfrontarien els professors de batxiller i universitaris. El que aconsella que el traspàs sigui progressiu llevat les necessitats de les empreses i de la millora de les expectatives professionals que sens dubte suposarien per els nostres joves.
e) Desconeixement del mercat laboral actual, per part de la majoria de coordinadors i professors d’E.S.O., que continuen aconsellant en massa estudis de Batxiller.
A diferència del que succeeix en altres països del nostre entorn, a Espanya aquest tipus d’estudis no ha captat ni la majoria del alumnat, ni reconeixent-lo tampoc el millor. L’amplia majoria ha optat per el batxillerat i la universitat.
En el curs 2002 -2003, és van matricular a Espanya 676.000 estudiants de Batxillerat, en front a 224.000 de Cicles Formatius de Grau Mitjà, i no faig referència els que és van matricular en Cicles Formatius de Grau Superior, que son un nombre infinitament inferior els matriculats en la Universitat.
No obstant en Espanya, existeixen experiències molt positives en les que s’està aconseguint donar un tomb a aquesta situació, com és el cas d’Euskadi, o el més recent de Catalunya que a un ritme lent però segur, és va apropant molt poc a poc al punt òptim.
En els últims cinc anys s’han donat passes molt importants a nivell estatal des de la Llei de Qualificacions i de Formació Professional de 2002, fins al Decret aprovat en Consell de Ministres, que permetria el desenvolupament dels Centres Integrats de Formació Professional, que seran centres educatius que reuniran els tres subsistemes de FP; la reglada, la que actualment s’imparteix en Instituts, Centres Concertats, i/o Privats, la ocupacional, la destinada a la preparació i posterior inserció dels aturats, i la continua, dirigida al reciclatge dels treballadors en actiu.
El segon impuls s’ha viscut aquest darrer any amb l’aprovació de la Llei de Sostenibilitat Estatal, els 30 punts o objectius del Govern de la Generalitat de Catalunya aprovats ara molt recentment, l’esborrany del primer i únic pacte educatiu de la jove democràcia espanyola, on la Formació Professional passa a tenir un paper preponderant.
És evident que tot això requereix una major col•laboració com en el cas de Catalunya dels departaments d’Indústria i Treball, i el Departament d’Educació, col•laboració que afortunadament s’està produint d’una forma molt positiva.
Existeixen estudis que demostren que els nostres joves a diferència dels seus progenitors hauran de canviar al llarg de la seva trajectòria laboral varies vegades no només d’empresa, si no fins i tot d’especialitat , el que aconsella una formació continuada i professional al llarg de tota la vida. Això obliga sobre manera a les diferents administracions a pressionar per aconseguir donar aquest tomb definitiu el qual feia menció al principi de l’article, si realment volem donar expectatives de futur als nostres joves i possibilitats a les nostres empreses, tenim que accelerar el procés de reconversió educativa post obligatòria centrant-nos majoritàriament en la Formació Professional i posteriorment en la incorporació a la Universitat, es a dir, primer la feina, la professió i després l’especialització superior en la Universitat, sense presses, sense pauses i amb feina, que de fet és el que proporcionarà independència als nostres joves, i professionals a les nostres empreses.
Suscríbete vía Feed (RSS)
0 comentarios:
Publicar un comentario